Universitat Oberta de Catalunya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióUniversitat Oberta de Catalunya
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtUOC Modifica el valor a Wikidata
Tipusuniversitat
editor en accés obert
centre educatiu Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació22 juny 1995
FundadorGabriel Ferraté Pascual Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre deInternational Council for Open and Distance Education (en) Tradueix
Centro Interuniversitario de Desarrollo
Union de Universidades de América Latina y el Caribe
Unió d'Editorials Universitàries Espanyoles
Associació Internacional d'Universitats
Coalició per a l'Avançament de l'Avaluació de la Recerca
European Distance and E-learning Network
Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles
Xarxa Vives d'Universitats
European Association of Distance Teaching Universities
Confederació de Repositoris d'Accés Obert
Associació d'Universitats Europees
Associació Catalana d'Universitats Públiques (2002–)
Xarxa d'Universitats per la infància i l'adolescència (2021–) Modifica el valor a Wikidata
Nombre d'estudiants87.000 (2022) Modifica el valor a Wikidata
Personals acadèmics4.724 (2018)
PASs629 (2018)
7.852 (2023)
Investigadors208 (2023) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Seu (1994–2023)
Seu (2024–)
RectoraÀngels Fitó Bertran (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Rectora Modifica el valor a WikidataÀngels Fitó Bertran Modifica el valor a Wikidata
Empleats667 Modifica el valor a Wikidata
Format per
Indicador econòmic
Pressupost161 M€ (2023) Modifica el valor a Wikidata
Altres
Premis
2018 - Transform Awards Europe
2018 - Premi Crítica Serra d'Or de recerca
2018 - Distinció Jaume Vicens Vives
2018 - David Edge Prize
2017 - Premi Luis Azcárraga
2017 - Premi IND+I Science
2017 - Premi Estudios Financieros
2017 - Premi Distinció Jaume Vicens Vives
2017 - Diploma pel compromís amb l'accessibilitat
2017 - 2nd Best Demo Award en la IEEE Sensors
2016 - Premi d'excel·lència insitucional
2016 - Premi a la Inclusió per les Malalties Rares
2016 - Premi Dona TIC
2016 - Platinum Contact Center Awards
2016 - Menció d'honor als Premis a l'Impacte en l'Aprenentatge
2016 - Golden Orange Awards
2016 - Distinció Jaume Vicencs Vives
2015 - Xarxa d'Unitats de Cultura Científica i d'Innovació
2015 - Premi fem.talent
2015 - Premi a l'Impacte en l'Aprenentatge (Or)
2015 - Premi Vodafone de periodisme
2015 - Premi Catalunya de Sociologia
2015 - Medalla d'Or de la Creu Roja
2015 - Certificació TedQual de l'Organització Mundial de Turisme (OMT)
2014 - Premi en l'impacte en l'Aprenentatge (Plata)
2014 - Premi Prat Gaballí de foment de la recerca en publicitat i relacions públiques
2014 - Premi Eulalio Ferrer
2014 - Premi Amsterdamska
2014 - Global Network of Internet and Society Research Centers
2014 - Distinció Jaume Vicens Vives
2014 - Acreditació PRME
2013 - Premis Barcelona a l'empresa innovadora en mesures de temps i conciliació
2013 - Premi de la Fundació Internacional Balzan
2013 - Premi Tu proyecto, nuestro proyecto de la Fundació Honda
2013 - Premi LTI App Bounty
2013 - Premi Ignasi Fina de Salut Laboral
2013 - Premi Hinnovar a la innovació en gestió hospitalària
2013 - Premi George Winter de la Societat Europea de Biomaterials
2013 - Premi Crítica Serra d'Or de recerca
2012 - Telefónica Ability Awards
2012 - Premi d'Assaig Polític Ramon Trias Fargas
2012 - Premi Holberg
2012 - Millor treball de recerca
2012 - Certificació Euro-Inf
2011 - Premi extraordinari de doctorat
2011 - Premi del Concurs de joves Sociòlegs
2011 - Premi a l'Impacte en l'Aprenentatge (Bronze)
2011 - Premi Joan Sardà Dexeus
2011 - Cas d'èxit de Gartner
2011 - Cas d'èxit GSMA
2010 - Premi a la millor tesi doctoral de filologia
2010 - Premi IGC a la Innovació Digital
2010 - Consell Acadèmic de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units
2009 - Premis Gabinets de Comunicació
2009 - Premio Nacional de Sociología y Ciencia Política
2009 - Premi d'Honor del Comitè Europeu de Dret Rural
2009 - Premi a l'impacte en l'Aprenentatge (Leadership)
2009 - Premi Mercè Sala de tesis doctorals
2009 - Premi Catalunya de Sociologia
2009 - Premi Alares a la conciliació d la vida laboral, familiar i personal
2009 - Center of Excellence del New Media Consortium (NMC)
2008 - Premi a l'Impacte en l'Aprenentage (Or)
2008 - Premi Innova
2007 - Premi de joves sociòlegs
2007 - Premi Empresa Flexible
2007 - Premio Antonio Baró de prevenció de riscos laborals
2006 - Creu de Sant Jordi
2005 - Premis Favoritos de Expansion.com
2005 - Premi a la Innovació Tecnològica i a la Qualitat
2005 - Premi Nacional de Telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya
2005 - Premi Fermín Abella y Blave
2005 - Premi Estudios Financieros
2004 - Premi Ciutat de Barcelona d'Història
2003 - Premi de l'Associació d'Usuaris d'Internet (AUI)
2003 - Premi d'assaig i de creació sobre Tecnologies de la Informació
2003 - Premi Tesis Doctorals
2003 - Centre d'Excel·lència de SUN
2001 - Premi ICDE d'excel·lència
2000 - Premi WITSA
1997 - Premi Bangemann Challenge
1996 - Premi "Salvà i Campillo"
Lloc webuoc.edu Modifica el valor a Wikidata
Facebook: UOC.universitat Twitter (X): UOCuniversitat Instagram: uocuniversitat LinkedIn: uoc Youtube: UCm3FGJTmlb30B71183Pza4A Vimeo: uocuniversitat Flickr: uoc_universitat Modifica el valor a Wikidata

La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) és una universitat catalana[1] en línia[2] de servei públic que s'organitza mitjançant gestió privada.[3] Té la seva seu central a Barcelona.

El seu model educatiu es basa en l'aprenentatge en línia,[4] oferint graus, màsters, estudis de postgrau, programes de doctorat, cicles formatius de grau superior FP, especialitzacions, seminaris, cursos, assignatures per a cursar lliurement i cursos d'idiomes.[5] Forma part de la Xarxa Vives d'Universitats; i tot i ser jurídicament privada, també és membre de l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP),[6] i de l'Associació d'Universitats Europees.[7] Disposa de dos centres de recerca propis, l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center, així com d'un centre d'innovació, l'eLearning Innovation Center (eLC). Duu a terme recerca sobre la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials.[8] Des d'abril de 2023, la seva rectora és Àngels Fitó.[9]

Història[modifica]

La UOC es va crear d'acord amb el mandat incorporat en la Moció 28/IV del Parlament de Catalunya,[10] pel qual s'instava al Govern de la Generalitat de Catalunya a adoptar les mesures pertinents per consolidar un sistema d'ensenyança universitària a distància en aquesta comunitat, adequat a la realitat social contemporània.[11] D'aquesta manera es va constituir mitjançant escriptura pública el 6 d'octubre de 1994, adoptant la forma jurídica d'una fundació, la Fundació per la Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).[12] A la vegada, la UOC va ser reconeguda mitjançant la Llei del Parlament de Catalunya 3/1995, de 6 d'abril, de reconeixement de la UOC.[10]

Va néixer amb la missió d'oferir formació al llarg de la vida, d'afavorir que tota persona amb voluntat de millorar les seves capacitats i competències pugui accedir a la universitat, i d'aquesta manera fer créixer el nivell educatiu i les competències de la societat en general.[13]

Organització[modifica]

L'administració, la gestió i la representació de la FUOC corresponen als òrgans de govern següents: el Patronat, la Comissió Permanent,[14] que actua com a òrgan permanent en l'administració i la gestió de la Fundació; i el Consell Assessor,[15] que assisteix el Patronat com a òrgan consultiu o assessor de la Fundació.[11]

Patronat[modifica]

La Fundació UOC es regeix per un patronat que està constituït en l'actualitat (2023) pels membres següents:

Pere Vallès presideix el Patronat i el secretari general de la UOC, Pere Fabra, exerceix de secretari.[16]

Òrgans de govern[17][modifica]

Com a òrgans de govern unipersonals hi ha el rector,[18] que representa i governa la institució; els vicerectors,[18] que assisteixen el rector i duen a terme funcions que aquest encarrega; el secretari general,[16] que té assignades les funcions que li assigni el rector; i el gerent,[19] que dirigeix la gestió ordinària de la Universitat, així com les funcions de control legal, econòmic i pressupostari de l'activitat d'aquesta.

Els òrgans de govern col·legiats estan formats pel Consell de Govern,[20] que és l'encarregat d'establir les línies generals de funcionament de la UOC; el Consell de Direcció,[21] que és l'òrgan permanent d'administració i gestió de la UOC; i la Comissió Estratègica, que té com a funcions principals proposar al Consell de Govern el pla estratègic i els plans d'objectius de cada curs i fer-ne el seguiment i la coordinació de l'execució.[22] Així mateix, la UOC es regeix també per una Comissió Acadèmica, que segueix i coordina l'execució de l'activitat acadèmica d'acord amb el pla estratègic de la universitat i el Pla anual d'objectius; i per una comissió de gestió.[23]Altres comissions són la de recerca i innovació, la de programes i la de competitivitat.[22]

Seus[modifica]

La UOC, tot i ser una universitat en línia, disposa d'una seu institucional i diversos campus, així com d'oficines de contacte. La seu institucional es troba a l'Avinguda del Tibidabo i la seu operativa es troba dividida en tres edificis al barri del Poblenou, l' Edifici U (Carrer del Perú, 52), l'Edifici O (Rambla del Poblenou, 156) i l'Edifici C (Rambla del Poblenou, 154) (vegeu Vapor de la Llana). També disposa de seus internacionals a Mèxic i a Colòmbia i seus territorials a ciutats com Lleida, Madrid, Tortosa, Sevilla o València, entre d'altres.[24]

Estudis[modifica]

La UOC estructura l'oferta formativa en set estudis o àrees docents:[25]

  • d'Arts i Humanitats
  • de Ciències de la Salut
  • de Ciències de la Informació i de la Comunicació
  • de Dret i Ciència Política
  • d'Economia i Empresa
  • d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació
  • de Psicologia i Ciències de l'Educació

A a UOC no s'apliquen numerus clausus. Així, a les titulacions oficials de primer cicle s'admet tothom que compleixi els criteris legals d'accés, i només s'apliquen criteris d'admissió en alguns màsters universitaris i en els programes de doctorat per assegurar que les persones que accedeixen a aquestes titulacions més especialitzades puguin seguir amb èxit els estudis.[26]

El model d'avaluació a la UOC no és global per a totes les assignatures, sinó que cadascuna s'adapta al que més li convingui dins d'uns paràmetres establerts. En ser una universitat no presencial, es basa en gran part en proves d'avaluació contínua (PAC), que consisteixen en treballs realitzats per estudiants i que s'han de lliurar dins d'uns marges temporals establerts.[27] Una de les singularitats de la universitat és que, excepte la nota final de l'assignatura, la resta no es dona amb qualificacions numèriques, sinó que es fa servir la notació anglesa A, B, C+, C-, D i N. El 2020 es van començar a fer algunes proves virtuals, amb motiu de la pandèmia de covid-19.[28]

El total de graduats acumulats amb dades del curs 2017-2018 fou de 71.598,[29] i el curs 2021-2022 de 104.501 graduats.

Rectors[modifica]

Rector/a Mandat
Gabriel Ferraté Pascual 1995 — 2005
Imma Tubella Casadevall 2005 — 2013
Josep A. Planell i Estany 2013 — 2023
Àngels Fitó 2023 — actualitat

Revistes acadèmiques[modifica]

La UOC impulsa les següents publicacions científiques i divulgatives:

  • Artnodes. Revista d'art, ciència i tecnologia
  • BiD: Textos Universitaris de Biblioteconomia i Documentació (coeditada amb la Universitat de Barcelona)
  • COMeIN. Revista dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació.
  • Dictatorships & democracies. Journal of History and Culture (coeditada amb la Fundació Carles Pi i Sunyer)
  • Digithum. Una perspectiva relacional sobre cultura, individu i societat en la modernitat tardana (coeditada amb la Universitat d'Antioquia - Colòmbia)
  • ETHE. International Journal of Educational Technology in Higher Education (coeditada amb la Universitat de Los Andes - Colòmbia)
  • IDP. Revista d'internet, dret i política
  • Journal of Conflictology, revista científica, impulsada pel Campus per la Pau, sobre resolució de conflictes i la pràctica de la no-violència. Va deixar de publicar-se el 2014.[30]
  • Mosaic. Revista de tecnologies i comunicació multimèdia impulsada pels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació.
  • Internet Policy Review. Journal of internet regulation (coeditada amb l'Alexander Von Humboldt Institute for Internet and Society - HIIG)
  • Oikonomics. Revista d'economia, empresa i societat impulsada pels Estudis d'Economia i Empresa.

Càtedres[modifica]

La UOC impulsa diverses càtedres:

  • Càtedra UNESCO d'Educació i Tecnologia per al Canvi Social[31]
  • Càtedra UNESCO d'Alimentació, Cultura i Desenvolupament[32]
  • Càtedra COCEMFE-UOC per a l'Autonomia Personal i Salut Digital[33]
  • Càtedra Barcelona UOC en Economia Digital[34]
  • Càtedra Pau Casals de Música i Defensa de la Pau i dels Drets Humans[35]
  • Càtedra per a la Resolució de Conflictes, Mediació i Transformació Digital[36]

Anteriorment, n'ha impulsat d'altres, sobre temes d'innovació social, ciberseguretat, disseny i creació multimèdia, o anàlisi de dades en salut.[37]

Biblioteca[modifica]

Recorregut virtual per la Biblioteca de la UOC

La Biblioteca de la UOC és una biblioteca universitària en línia creada el 1995,[38] que dona suport a la docència, recerca i gestió de la seva comunitat d'usuaris.[39][40] Inicialment estava ubicada al número 3 de l'Avinguda de les Drassanes de Barcelona.[41] Des del 2005, la biblioteca es gestiona del Campus UOC ubicat al barri de Poblenou.[42][43][44] Des de 2009 col·labora amb el magatzem GEPA (Garantia d'Espai per a la Perpetuïtat de l'Accés) una iniciativa del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya ubicada a Lleida i que funciona com a magatzem cooperatiu creat per conservar i preservar documents poc consultats.[45] N'han exercit de directors Dora Pérez, Josep Torn, Ciro Llueca i, des de 2023, Esther Simón.[46]

Recerca[modifica]

La UOC focalitza la seva activitat de recerca en la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials.

Disposa de dos centres de recerca —l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC)—, un programa de recerca en e-learning (eLearning Research) i set estudis amb sotsdireccions de recerca. També disposa d'una Escola de Doctorat, amb més de 350 investigadors predoctorals.[47]

El 2019 va signar la Declaració DORA en una mostra del compromís amb la transformació de l'avaluació de la recerca envers una avaluació més qualitativa, transparent i justa, diversa i inclusiva, que incorpori com a objectiu l'aprenentatge i la transformació constant.[48]

El 2023 va inaugurar un espai interdisciplinari de recerca i innovació —situat al complex de Can Jaumandreu, al 22@ de Barcelona, amb l'objectiu d'impulsar el creixement de la recerca de la Universitat durant els pròxims anys. A 2023 compta amb 544 membres del personal docent i investigador (PDI) que són professors i dediquen una part de la jornada a la recerca, i 185 que són investigadors amb dedicació exclusiva a la recerca.[47][49]

Honoris Causa[modifica]

El doctorat honoris causa és la màxima distinció acadèmica que la UOC concedeix a una persona, a títol d'honor, pels seus mèrits professionals i acadèmics, la seva aportació científica, la seva contribució al progrés del coneixement, i el seu mestratge en la seva especialitat d'estudi.[50]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Consideració jurídica - La Universitat - Universitat Oberta de Catalunya (UOC)». [Consulta: 9 gener 2020].
  2. ↑ «Registro de Universidades, Centros y Títulos (RUCT)». Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. [Consulta: 9 desembre 2014].
  3. ↑ «Ley 3/1995, de 6 de abril, de reconocimiento de la Universitat Oberta de Catalunya» (en castellà) p. 18816–18819. BOE, 06-04-1995. [Consulta: 21 maig 2023].
  4. ↑ «Model educatiu - La Universitat - Universitat Oberta de Catalunya (UOC)». [Consulta: 16 novembre 2015].
  5. ↑ «Tots els estudis - Estudia a la UOC». [Consulta: 16 novembre 2015].
  6. ↑ Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP). «Universitats públiques de Catalunya».
  7. ↑ European Universities Association. «EUA welcomes new members» (en anglès).
  8. ↑ «Què s'investiga - Recerca i innovació - Universitat Oberta de Catalunya (UOC)». [Consulta: 16 novembre 2015].
  9. ↑ Baraza, Montse. «L’economista Àngels Fitó pren possessió com a rectora de la UOC». El Periódico de Catalunya, 13-04-2023. [Consulta: 21 maig 2023].
  10. ↑ 10,0 10,1 «Llei 3/1995, de 6 d'abril, de reconeixement de la Universitat Oberta de Catalunya». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 16 novembre 2014].
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 «Patronat - Universitat Oberta de Catalunya (UOC)». [Consulta: 16 novembre 2015].
  12. ↑ «Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya (FUOC)». [Consulta: 16 novembre 2015].
  13. ↑ «Missió, visió i valors - Universitat Oberta de Catalunya (UOC)». [Consulta: 16 novembre 2015].
  14. ↑ «Comissió Permanent - Universitat Oberta de Catalunya (UOC)». [Consulta: 16 novembre 2015].
  15. ↑ «Consell Assessor - Universitat Oberta de Catalunya (UOC)». [Consulta: 16 novembre 2015].
  16. ↑ 16,0 16,1 «Secretari general - Organització i govern - Universitat Oberta de Catalunya (UOC)». [Consulta: 16 novembre 2015].
  17. ↑ «Òrgans de govern - Universitat Oberta de Catalunya (UOC)». [Consulta: 16 novembre 2015].
  18. ↑ 18,0 18,1 «Rector i vicerectors - Òrgans de govern - Universitat Oberta de Catalunya (UOC)». [Consulta: 16 novembre 2015].
  19. ↑ «Gerent - Organització i govern - Universitat Oberta de Catalunya (UOC)». [Consulta: 16 novembre 2015].
  20. ↑ «Consell de Govern - Universitat Oberta de Catalunya (UOC)». [Consulta: 16 novembre 2015].
  21. ↑ «Consell de Direcció - Universitat Oberta de Catalunya (UOC)». [Consulta: 16 novembre 2015].
  22. ↑ 22,0 22,1 «Òrgans de coordinació i representació - Universitat Oberta de Catalunya (UOC)». [Consulta: 16 novembre 2015].
  23. ↑ «Pla Estratègic 2014-2020 - Universitat Oberta de Catalunya (UOC)». Arxivat de l'original el 2021-08-04. [Consulta: 16 novembre 2015].
  24. ↑ «Contacte i seus». UOC (Universitat Oberta de Catalunya). [Consulta: 21 maig 2023].
  25. ↑ «Estudis (àrees docents) - Universitat Oberta de Catalunya (UOC)». [Consulta: 16 novembre 2015].
  26. ↑ Memòria del curs 2016-2017 de la Universitat Oberta de Catalunya.
  27. ↑ «Guia de l'Estudiant - L'Avaluació (Universitat Oberta de Catalunya)».
  28. ↑ «17.000 estudiants de la UOC fan 30.000 proves virtuals per primera vegada a causa de la covid-19» (en castellà), 25-06-2020. [Consulta: 21 maig 2023].
  29. ↑ Catalunya, Universitat Oberta de. «Fets i xifres - Universitat Oberta de Catalunya (UOC)». www.uoc.edu. [Consulta: 24 desembre 2016].
  30. ↑ «Journal of Conflictology». raco.cat. [Consulta: 3 juliol 2021].
  31. ↑ «Càtedra UNESCO - Educació i Tecnologia per al Canvi Social - La Universitat - Universitat Oberta de Catalunya (UOC)». [Consulta: 21 maig 2023].
  32. ↑ «"Càtedra UNESCO d'Alimentació, Cultura i Desenvolupament - UOC"». [Consulta: 21 maig 2023].
  33. ↑ «Càtedra COCEMFE-UOC per a l'Autonomia Personal i Salut Digital - UOC». [Consulta: 21 maig 2023].
  34. ↑ «Càtedra Barcelona - UOC en Economia Digital». [Consulta: 21 maig 2023].
  35. ↑ «Càtedra Barcelona - UOC en Economia Digital». [Consulta: 21 maig 2023].
  36. ↑ «Càtedra per a la Resolució de Conflictes, Mediació i Transformació Digital». [Consulta: 21 maig 2023].
  37. ↑ «Càtedres - Universitat Oberta de Catalunya (UOC)». [Consulta: 16 novembre 2015].
  38. ↑ «La biblioteca de la UOC y el documento electronico» (en castellà). El profesional de la información, 1998. [Consulta: 24 gener 2017].
  39. ↑ País, Ediciones El «La UOC saca al mercado a su primera promoción de graduados» (en castellà). EL PAÍS, 10-05-2004.
  40. ↑ Vallez, Mari «L'evolució de la biblioteca de la UOC: perspectives de futur». Academia.edu.
  41. ↑ «El proyecto Biblioteca Multimedia Virtual» (en castellà). Servei de Biblioteques i Documentació de la UPC, 2000. Arxivat de l'original el 2 de febrer 2017. [Consulta: 22 gener 2017].
  42. ↑ García, Pilar «De cuna textil a 'fábrica' de profesionales» (en castellà). El Periódico de Catalunya, 15-12-2010.
  43. ↑ País, Ediciones El «La UOC estrenará sede en el Distrito 22@ en otoño de 2004» (en castellà). EL PAÍS, 22-02-2003.
  44. ↑ «"La col·lecció digital supera el milió de baixades", UOC - 2018». UOC. [Consulta: 22 novembre 2018].
  45. ↑ «La Biblioteca de la UOC col·laborarà amb un magatzem de conservació d'obres poc consultades». CCMA, 07-02-2009. [Consulta: 23 gener 2017].
  46. ↑ «Organigrama de la Biblioteca de la UOC». UOC, 2016. Arxivat de l'original el 2019-04-13. [Consulta: 23 gener 2017].
  47. ↑ 47,0 47,1 «La UOC ja concentra tota l'activitat a Can Jaumandreu». BTV, 13-02-2023. [Consulta: 21 maig 2023].
  48. ↑ Periódico, El. «La UOC tindrà un campus únic en el 22@ a l’edifici de Can Jaumandreu», 13-02-2023. [Consulta: 21 maig 2023].
  49. ↑ «Can Jaumandreu es converteix en el centre de referència de la UOC». [Consulta: 21 maig 2023].
  50. ↑ «Honoris causa - Sobre la UOC - UOC». [Consulta: 21 maig 2023].
  51. ↑ Pujol i Soley, Jordi; Mitchell, William J. «Acte d'investidura de doctor honoris causa Jordi Pujol i Soley i William J. Mitchell». UOC repositori O2, 09-06-2006.
  52. ↑ «Honoris causa: Brenda M. Gourley - UOC». [Consulta: 11 juny 2023].
  53. ↑ «Honoris causa: Wendy Hall - UOC». [Consulta: 21 maig 2023].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Universitat Oberta de Catalunya
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Universitat_Oberta_de_Catalunya&oldid=33330864»